EL VIATGE DE LLUÏSA
Fa uns anys en un poblet dels pre-pirineus vivia una nena que aprenia a passos gegants a ser una nena gran. Ja de ben petita feia les tasques domèstiques de casa convertint-se en una experta en planificació familiar. Això també la va ajudar a desenvolupar unes habilitats de supervivència i superació que anaven forjant-hi un sentit de responsabilitat, una necessitat de comprovar que tot anava bé i una capacitat per a organitzar que cada vegada li fluïa d'una manera més espontània.
Per sort, expliquen, els que la coneixen bé, que de vegades trobava temps per fugir de tantes obligacions donant curs a la seva imaginació:
• Tan aviat se la veia patinant, al costat dels seus amics del barri, en una pista improvisada per bassals de pluja gelats pel fred, com estava pujada en les restes d'una muralla, en forma de vaixell, inventant històries de navegants rumb a llocs desconeguts.
• Com a vegades, se la veia concentrada fent punta a tots els llapis, classificant-los per mida i gamma de color. Tot ben col·locat, tot ben posat, tot al seu lloc.
• En altres ocasions, treia la seva vena més aventurera i, amb la seva colla, anava a inspeccionar els voltants per descobrir què tresors podien trobar. Narren que un dia van fer una gran troballa, entre sabates velles, rajoles de colors i runes sobresortia la nansa d'una rovellada però encara utilitzable paella. Coincidències de la vida aquell dia havia plogut i amb el primer raig de sol van començar a sortir tot tipus de caragols. Sota aquest escenari la noia va tenir la gran idea d'organitzar una gran tiberi. (Hàbit que els seus més al·legats asseguren que encara manté). Ràpidament va dirigir a tots els seus companys de joc. Cadascun es va encarregar d'alguna cosa, un de recollir bastons per fer llenya, un altre de netejar amb males herbes la paella, i ella, el més arriscat, anar a buscar a casa una ampolla d'oli, una mica de sal i pebre per condimentar els caragols. I allà al mig del tot i del no-res, a la velocitat de la llum, la colla va improvisar uns fantàstics caragols a la llauna que van menjar gustosament. El millor del cas és que tots ells van aconseguir sobreviure a tan arriscada aventura. I gràcies a totes aquestes vivències de la seva infantesa la noia va anar adquirint un conjunt d'experiències vitals que van anar teixint la base de la seva personalitat.
Un cop preparat l'equipatge i després d'haver escoltat moltes vegades la frase "que tossuda ets" va agafar la maleta i va iniciar el seu viatge.
El seu primer destí escollit va ser la facultat de Magisteri. Allà va descobrir la base teòrica de l'Educació per endinsar-se en el món laboral.
Però no va ser fins que va assistir a un curs de formació que tenia per títol: “Projectes”, que va sentir la crida cap a un viatge en el qual ja no hi hauria retorn.
Diuen que aquest curs li va canviar la vida, i sobretot, el sentit que tenia del concepte d'Educació.
Un dia, aprofitant les festes del seu poble, i com a conseqüència del tancament de l’escola, va pujar a un tren destí a Sant Sebastià. Allà va anar a conèixer l'escola Amara Berri. Un cop allà va quedar atrapada en el concepte que tenien d'escola. Va poder observar com tot l’alumnat s'havia apoderat del propi projecte educatiu, eren els protagonistes!!! Mostraven seguretat, autonomia i el més important se'ls veia feliços aprenent. De manera que, a partir d'aquell moment, va anar allunyant-se de la idea d'escola tradicional i a l’hora va anar apropant-se a un model d’escola més activa.
Expliquen que durant el temps que anava a fer substitucions d’altres mestres per les escoles anava reforçant la idea de poder treballar d'una manera diferent a la tradicional. Però sentia que aquest canvi no el podia fer sola.
Un cop aprovades les oposicions i amb destinació definitiva a l'Escola Mas Clariana es va plantejar la possibilitat d'assumir la direcció del centre. Ara sí, que des d'aquesta posició va obrir la maleta amb tot el seu equipatge, (tossuderia, control, planificació, responsabilitat, aventura, atreviment, capacitat d’improvisació, organització, espontaneïtat ...) i, tot això acompanyat d'un toc d'intuïció, es va atrevir a creuar la porta per iniciar un nou camí.
La ruta va consistir en proposar a l’equip de mestres de l’escola un curs de formació interna de centre per tal de treballar la cohesió de grup, el clima de treball, l'autoconeixement, compartir les bones pràctiques de cadascun i així generar la necessitat i les ganes de canvi.
Va ser llavors, en el curs 2014-2015, en una reunió amb l’equip docent que va proposar la idea d'anar a conèixer l'escola Amara Berri.
I així va ser com cadascun dels mestres de l'escola Mas Clariana va començar el seu propi viatge. Durant tot el curs, i en petits grups, van anar a visitar l'escola Amara Berri a Sant Sebastià. Quan tornaven tots coincidien en una mateixa idea: “Ens ha encantat aquest Sistema. Volem participar del projecte i viure el nostre propi viatge”. Se'ls va preguntar en quina àrea volien estar adscrits i així van començar a planificar el seu propi viatge, personal i professional.
Tot això va fer que cadascun d’ells hagués d'afrontar els seus propis dimonis i ombres.
La noia va aprendre a bregar amb tots els agents externs resistents al canvi (famílies, companys/es de treball, institucions), la tensió (aquesta càrrega de responsabilitat d'intentar arribar a tot), la pressió (de les famílies), les crítiques (de totes aquelles que tenen por al desconegut), les baixades (quan veia que les coses porten el seu temps i que la paciència havia ser la seva aliada), la sobtada manca de confiança: (“Seré capaç d'aguantar tot això? Com ho faré per mantenir aquest projecte en el temps?”).
Va ser un temps de gran lluita, dedicació i esforç que li va aportar nous aprenentatges i a generar nous recursos i que tot plegat va fer que hagués de comprar un maleta més gran per anar posant totes aquelles experiències que anava vivint.
Avui dia la podem trobar a l’escola, gaudint de la seva feina, veient a l’alumnat amb ganes de venir a l’escola per aprendre i estar amb els seus companys i companyes.
La podem veure compartint, amb il·lusió, tot el coneixement aprés amb tothom que estigui interessat en conèixer el seu viatge.
I vosaltres...ja teniu preparada la vostra maleta per fer el vostre viatge???
Segur que sí...molts ànims i endavant sempre amb il·lusió!
De tot cor!
Lluïsa