DE PRACTICANT A MESTRA DE L'ESCOLA MAS CLARIANA
La meva història amb l’Escola Mas Clariana va començar al 2017. Aleshores, estava a l’últim curs de la universitat i apunt d’iniciar la darrera estada com a mestra practicant. Jo ja havia sentit parlar del Sistema Amara Berri, però encara no havia pogut viure-ho de primera mà. No m’ho vaig pensar i vaig decidir apostar per aquesta opció.
El primer contacte em va fer tenir els ulls com a plats, observant l’ambient que es respirava. Només en entrar, vaig veure un espai on l’alumnat treballava autònomament cercant i analitzant la informació, la mediateca. A infantil, em va cridar l’atenció l’organització de les aules, totalment acollidora pels més menuts i menudes (fins i tot, amb una impremta i una tenda molt realista!), així com l’atenció de les mestres, en un clima flexible amb els interessos i capacitats dels infants. A primària, on vaig passar la gran majoria de l’estada, vaig quedar sorpresa amb l’especialització de les aules i els/les mestres, realment cada aula, amb els seus contextos, et transportava a cada àrea d’aprenentatge. Si un nen/a tenia alguna dificultat, no només sabia que podia comptar amb la docent, sinó, sempre hi havia algun company/a disposat a ajudar. També,si era jo la que tenia algun dubte sobre el funcionament dels contextos, l’alumnat amb el seu mètode de treball, era totalment conscient de com aprenia i sobretot, per a què ho feia.
I és que, aquesta experiència em va ajudar a veure que el per a què és la clau del canvi educatiu. Els nens/es ja tenen les seves pròpies motivacions, però nosaltres, hem de saber escoltar-les. Tal com diu el logo del sistema (educar la ment amb el cor), en aquesta escola, els nens i les nenes s’emocionen aprenent, com per exemple, quan fan el seu programa de ràdio o televisió i entrevisten als seus companys/es a l’aula de mitjans de comunicació. Aquesta experiència com a practicant va finalitzar però el canvi de mirada que em va causar, va seguir en mi.
I ara, ve la meva part preferida d’aquesta bonica història. Aquest curs, el setembre de 2021, vaig tornar a aterrar en aquesta realitat, però aquesta vegada, com a mestra d’infantil, tutora de P4A. Des d’aquest nou inici, no hi ha dia que no m’emocioni i que no vegi als alumnes fer-ho: quan preparen una obra de teatre que realment representen, quan aboquen les seves vivències viscudes o somiades a la caseta, quan deixen anar la seva creativitat a la pintura i fan creacions que mai podria haver programat o imaginat i quan, cada dia, em pregunten, amb ulls d’il·lusió: Susanna, ara toca contextos? 🙂
Aquest Sistema em permet saber que cada nen/a pot progressar dins del seu caminet únic i que la clau és poder ajudar-los, escoltar-los, observar-los i sobretot, acompanyar-los perquèpuguin ser la millor versió d’ells mateixos.
Susanna Nuñez