Experiències que deixen petjades

Fa uns anys en un poblet dels pre-pirineus vivia una nena que aprenia a passos gegants a ser una nena gran. Ja de ben petita feia les tasques domèstiques de casa convertint-se en una experta en planificació familiar. Això també la va ajudar a desenvolupar unes habilitats de supervivència i superació que anaven forjant-hi un sentit de responsabilitat, una necessitat de comprovar que tot anava bé i una capacitat per a organitzar que cada vegada li fluïa d'una manera més espontània.

Per sort, expliquen, els que la coneixen bé, que de vegades trobava temps per fugir de tantes obligacions donant curs a la seva imaginació:

• Tan aviat se la veia patinant, al costat dels seus amics del barri, en una pista improvisada per bassals de pluja gelats pel fred, com estava pujada en les restes d'una muralla, en forma de vaixell, inventant històries de navegants rumb a llocs desconeguts.

• Com a vegades, se la veia concentrada fent punta a tots els llapis, classificant-los per mida i gamma de color. Tot ben col·locat, tot ben posat, tot al seu lloc.

• En altres ocasions, treia la seva vena més aventurera i, amb la seva colla, anava a inspeccionar els voltants per descobrir què tresors podien trobar. Narren que un dia van fer una gran troballa, entre sabates velles, rajoles de colors i runes sobresortia la nansa d'una rovellada però encara utilitzable paella. Coincidències de la vida aquell dia havia plogut i amb el primer raig de sol van començar a sortir tot tipus de caragols. Sota aquest escenari la noia va tenir la gran idea d'organitzar una gran tiberi. (Hàbit que els seus més al·legats asseguren que encara manté). Ràpidament va dirigir a tots els seus companys de joc. Cadascun es va encarregar d'alguna cosa, un de recollir bastons per fer llenya, un altre de netejar amb males herbes la paella, i ella, el més arriscat, anar a buscar a casa una ampolla d'oli, una mica de sal i pebre per condimentar els caragols. I allà al mig del tot i del no-res, a la velocitat de la llum, la colla va improvisar uns fantàstics caragols a la llauna que van menjar gustosament. El millor del cas és que tots ells van aconseguir sobreviure a tan arriscada aventura. I gràcies a totes aquestes vivències de la seva infantesa la noia va anar adquirint un conjunt d'experiències vitals que van anar teixint la base de la seva personalitat.

Un cop preparat l'equipatge i després d'haver escoltat moltes vegades la frase "que tossuda ets" va agafar la maleta i va iniciar el seu viatge.
El seu primer destí escollit va ser la facultat de Magisteri. Allà va descobrir la base teòrica de l'Educació per endinsar-se en el món laboral.
Però no va ser fins que va assistir a un curs de formació que tenia per títol: “Projectes”, que va sentir la crida cap a un viatge en el qual ja no hi hauria retorn.

Diuen que aquest curs li va canviar la vida, i sobretot, el sentit que tenia del concepte d'Educació.

Un dia, aprofitant les festes del seu poble, i com a conseqüència del tancament de l’escola, va pujar a un tren destí a Sant Sebastià. Allà va anar a conèixer l'escola Amara Berri. Un cop allà va quedar atrapada en el concepte que tenien d'escola. Va poder observar com tot l’alumnat s'havia apoderat del propi projecte educatiu, eren els protagonistes!!! Mostraven seguretat, autonomia i el més important se'ls veia feliços aprenent. De manera que, a partir d'aquell moment, va anar allunyant-se de la idea d'escola tradicional i a l’hora va anar apropant-se a un model d’escola més activa.

Expliquen que durant el temps que anava a fer substitucions d’altres mestres per les escoles anava reforçant la idea de poder treballar d'una manera diferent a la tradicional. Però sentia que aquest canvi no el podia fer sola.

Un cop aprovades les oposicions i amb destinació definitiva a l'Escola Mas Clariana es va plantejar la possibilitat d'assumir la direcció del centre. Ara sí, que des d'aquesta posició va obrir la maleta amb tot el seu equipatge, (tossuderia, control, planificació, responsabilitat, aventura, atreviment, capacitat d’improvisació, organització, espontaneïtat ...) i, tot això acompanyat d'un toc d'intuïció, es va atrevir a creuar la porta per iniciar un nou camí.

La ruta va consistir en proposar a l’equip de mestres de l’escola un curs de formació interna de centre per tal de treballar la cohesió de grup, el clima de treball, l'autoconeixement, compartir les bones pràctiques de cadascun i així generar la necessitat i les ganes de canvi.

Va ser llavors, en el curs 2014-2015, en una reunió amb l’equip docent que va proposar la idea d'anar a conèixer l'escola Amara Berri.

I així va ser com cadascun dels mestres de l'escola Mas Clariana va començar el seu propi viatge. Durant tot el curs, i en petits grups, van anar a visitar l'escola Amara Berri a Sant Sebastià. Quan tornaven tots coincidien en una mateixa idea: “Ens ha encantat aquest Sistema. Volem participar del projecte i viure el nostre propi viatge”. Se'ls va preguntar en quina àrea volien estar adscrits i així van començar a planificar el seu propi viatge, personal i professional.

Tot això va fer que cadascun d’ells hagués d'afrontar els seus propis dimonis i ombres.

La noia va aprendre a bregar amb tots els agents externs resistents al canvi (famílies, companys/es de treball, institucions), la tensió (aquesta càrrega de responsabilitat d'intentar arribar a tot), la pressió (de les famílies), les crítiques (de totes aquelles que tenen por al desconegut), les baixades (quan veia que les coses porten el seu temps i que la paciència havia ser la seva aliada), la sobtada manca de confiança: (“Seré capaç d'aguantar tot això? Com ho faré per mantenir aquest projecte en el temps?”).

Va ser un temps de gran lluita, dedicació i esforç que li va aportar nous aprenentatges i a generar nous recursos i que tot plegat va fer que hagués de comprar un maleta més gran per anar posant totes aquelles experiències que anava vivint.

Avui dia la podem trobar a l’escola, gaudint de la seva feina, veient a l’alumnat amb ganes de venir a l’escola per aprendre i estar amb els seus companys i companyes.

La podem veure compartint, amb il·lusió, tot el coneixement aprés amb tothom que estigui interessat en conèixer el seu viatge.

I vosaltres...ja teniu preparada la vostra maleta per fer el vostre viatge???

Segur que sí...molts ànims i endavant sempre amb il·lusió!

De tot cor!

Lluïsa

Un dia, de manera informal i relaxada i amb l’alegria contagiosa i engrescadora característica de la Lluïsa ens va parlar del Sistema Amara Berri. I amb ell dels seus ideals clars i ferms de fer una escola activa, manipulativa i real on el motor d’impuls foren els menuts i menudes i ahi vaig començar a investigar, a llegir i a encuriosir-me pel Sistema. I sí, bussejar pel Sistema Amara Berri era posar-me unes ulleres màgiques per als meus ulls inexperts i joves. Al poc de temps ja estava tot el claustre igual que jo i ple de gent que volia saber més sobre esta manera d’educar tan vivencial i lliure, tots animats i il·lusionats per convertir la nostra escola en aquella escola de la que ens havia parlat Lluïsa. En res ja estàvem comprant bitllets de tren per anar a formar-nos a l’escola de San Sebastià, anar a empapar-nos, a observar el que havíem llegit, a comprovar que els nens i nenes aprenien i estaven engrescats, a vore els passadissos plens de nens i nenes treballant, a parlar amb els mestres, a saber les opinions dels més grans de l’escola, a vivenciar l’esperit crític del que tant es parla dels nens formats en SAB, a entrar dins de les classes, … I allí ens vam enamorar i entusiasmar tots i totes i ens van espentar a llençar-nos al canvi, a posar-nos realment a educar i a formar persones mitjançant experiències reals, significatives i vivencials i sobretot persones amb criteri i esperit crític, sense tallar la creativitat i llibertat de ningú però abarcant totes les àrees de coneixement integral de les persones. Un gran aprenentatge i experiència per a mi, de la que estic molt agraïda perquè allà on estic cada any treballant sóc una mestra Sistema Amara Berri i els infants que es formen amb aquest Sistema estic segura els passarà el mateix arreu del món que vagin i per molt que passin els anys.
Si tots haguérem tingut la sort de formar-nos en un Sistema Amara Berri el món seria millor.

Andrea Soligó

Gràcies a una trobada casual on vaig conèixer la Lluïsa, a una bonica coincidència, doncs la vida va voler que treballéssim juntes durant dos anys ( al llarg dels quals la Lluïsa em va parlar del Sistema Amara Berri de manera constant i amb entusiasme) i a tres anys de reflexió ... Vaig decidir sortir de la meva zona de confort i endinsar-me en l’aventura de treballar en un nou Sistema, en el famós Sistema Amara Berri del que tant m’havia parlat la Lluïsa.

Un familiar que va veure com dedicava un munt d’hores professionals i personals per aconseguir-ho em va fer cinc preguntes. Quatre les vaig poder respondre a l’instant:

Has canviat d’escola per què l’altra no t’agradava? – No

Has canviat d’escola per què la tens més a prop? – No

Has canviat d’escola per què tens menys alumnes? – No

Has canviat d’escola per què guanyes més diners ? – No

I... per què ho has fet???

La resposta a la cinquena pregunta arriba aquí i ara, després de treballar cinc anys en l’Escola Mas clariana. Fer aquest escrit m’ha ajudat a ficar paraules a aquella resposta que no vaig ser capaç de respondre en el seu dia. Ara m’adono que dins meu hi havia una intuïció que em deia, fes el canvi, serà bo per a tu, valdrà la pena...

Cinc anys després puc dir que va ser bo fer el canvi perquè m’ha permès aprendre més del que jo he ensenyat ja que en el SISTEMA AMARA BERRI TOTHOM APRÈN!!!

Aprèn l’alumnat, d’entrada els continguts curriculars però també aprèn a ajudar-se, a treballar en equip, a respectar-se, a prendre decisions, a organitzar-se, a responsabilitzar-se, a parlar en públic, a valorar la feina dels companys des de la crítica constructiva. Aprèn a que la feina feta pot tenir sortida en l’aula de mitjans de comunicació, pot ser coneguda i reconeguda pels companys, familiars, mestres i tothom que tingui ganes de llegir la revista de l’escola, mirar les produccions en format vídeo o escoltar els programes de radio. Aprèn a que a mesura que es fan grans seran els encarregats de portar l’aula de mitjans de comunicació i es sentiran preparats per afrontar un món cada cop més tecnològic .

Aprenem els mestres, de manera constant, dels companys de feina, ja sigui compartint idees, materials, intervencions o col·laborant des de diferents àrees. Aprenem de l’alumnat que ens ensenya quan anem pel bon camí, quan prenem bones decisions i quan hem de replantejar-nos una activitat, proposta o context. Aprenem de les famílies a tenir paciència, a confiar i a unir forces per un bé comú.

Aprenen els estudiants en pràctiques de magisteri que venen a la nostra escola. Aprenen que una nova manera d’educar és possible, que sense explicacions magistrals l’alumnat també avança i que quan un infant es connecta amb els seus interessos dona el millor de sí.
Aprenen les famílies a que hi ha altres maneres vàlides d’ensenyar a... tema 1 pàgina 20. A que els seus fills són perfectament capaços d’adaptar-se a un Sistema innovador, a ser-hi feliços i evolucionar anys rere any, amb un grau d’autonomia cada cop més elevat. Aprenen a que els seus fills/es sortiran preparats per fer front a les noves etapes educatives, armats amb els continguts curriculars d’un Sistema tradicional i recolzats per un munt de qualitats algunes fruit de les llavors sembrades a casa i d’altres del Sistema Amara Berri (creativitat, cooperació, superació, emprenedoria...)

Per tot això el meu canvi...

Perquè en el SISTEMA AMARABERRI TOTHOM APRÈN!!!

Eva Melines

L’equip que formàvem part de l’escola Mas Clariana crèiem en la necessitat de fer canvis per millorar el procés d'aprenentatge dels nostres alumnes. La Lluïsa ens va presentar el sistema Amara Berri, aquest descobriment ens va despertar la curiositat d’endinsar-nos en aquest sistema educatiu, a l’inici els dubtes i les incògnites eren nombroses però a poc a poc ens va anar engrescant aquesta proposta.

Per portar a terme aquest canvi metodològic vam realitzar un esforç per conèixer bé aquesta línia de treball, fins i tot vam visitar l’escola Amara Berri situada a Sant Sebastià, on durant uns dies vam poder observar de manera directa com s’ofereix a l’alumnat experiències i vivències que els preparen per al futur. L’aprenentatge que realitzen és significatiu i funcional.

L'experiència la recordo molt positiva i enriquidora. Amb el temps guardo molt bon record de tot el procés viscut. Estic agraïda d’haver pogut formar part d’aquest grup de treball que va iniciar el canvi.

Ivet Calabria

L'equip de mestres de l'escola Alfred Potrony de Térmens, en ple debat pedagògic decideix un dia anar a visitar l'escola Mas Clariana per conèixer de primera mà els aspectes rellevants del sistema Amara Berri, ens va agradar molt tot el que vàrem descobrir. L'arribada a l'escola, la rebuda i el tracte foren excel·lents, un clima de respecte, amable i contagiós, il·luminat pel Sol de Cambrils.

Ens vau saber transmetre les idees clau del Sistema, amb uns trets definitoris clars i molt ben treballats que afloren en cada racó de l'escola. Per a nosaltres aquest aspecte fou essencial, doncs molts cops ens expliquen diferents maneres de fer que costa veure a la pràctica i en aquest cas fou tot el contrari, les explicacions encaixaven a la perfecció amb la realitat viscuda, l’autonomia dels infants en cada racó i les diverses possibilitats d’agrupaments.
Vàrem passar una jornada fantàstica fent fotografies de cada raconet encisador, detalls que no passen desapercebuts, explicacions sinceres que resolien tots els dubtes que ens anaven sorgint. La Lluïsa ens va mostrar materials que ens van ajudar a concretar i definir sobretot el tractament de les llengües dins la nostra escola. Poder compartir i veure altres maneres de fer, altres realitats ens va generar un debat més que enriquidor al nostre equip docent. És cert que cada escola és un món i les realitats també són diferents, ens vàrem poder endur aquells aspectes que més encaixaven al nostre centre.

Actualment, i gràcies a aquell viatge, les llengües tenen un paper molt important dins l’escola, la manera de treballar-les segueix en certa manera la pedagogia Amara Berri i a més a més vàrem aconseguir dissenyar i construir una aula tecnològica molt similar a la de la vostra escola, on s’acaba de concretar tota la part de comunicació.

Podríem dir que vàreu ser una font d'inspiració per a nosaltres i sens dubte us ho agraïm moltíssim.

Elisabet Navarro i Rosa Miralles.

Me llamo Azahara Izquierdo y soy mamá de dos mellizos que hacen primero de primaria o, en el idioma del Sistema Amara Berri, primer ciclo.

También soy actualmente la presidenta de la AFA, asociación de familias del alumnado, de la Escuela Mas Clariana.

Para mí, supongo que como para la mayoría de padres, la decisión de a qué colegio íbamos a llevar a nuestros hijos me produjo mucha inquietud.

Nosotros, incluso como pareja, las prioridades que tenía que tener el “mejor” colegio de los niños no era la misma. Yo provengo de una ciudad muy grande (Barcelona) con millones de opciones (público, privado, concertado, internacional, etc.) y mis dudas eran enormes. Por el contrario, mi marido proviene de un pueblo pequeño que únicamente había una opción, por lo que, por su parte, no había dudas.

Cuando pensábamos qué requisitos tenía que tener el colegio para nuestros hijos entraban en la balanza muchas cosas: que tuviera un buen trabajo emocional con los niños, la potenciación de los idiomas extranjeros, el sistema educativo, las actividades extraescolares, entre otras.

Casualmente, en el momento de empezar con la “búsqueda” de coles, empecé a cursar un máster en Coaching y programación neurolingüística (PNL). Durante la presentación del máster, en el curso, había una directora de un colegio y una profesora del mismo centro, las cuales estaban dedicando su “tiempo libre” en formarse más y aprender técnicas para luego poder aplicarlas en el equipo docente y en los niños. Ese hecho me impactó profundamente y, en ese mismo momento, le dije a mi compañera de al lado, ojalá que en el colegio de mis niños el profesorado y el equipo directivo se involucre tanto como para formarse y tener ganas de mejorar la parte emocional y profesional de su trabajo.

Con el tiempo, supe que la directora y la profesora eran del colegio Mas Clariana.

Nosotros vivimos en Vilafortuny, por lo que, incorporábamos dos variables muy buenas a la hora de elegir centro, cercanía y alto grado de enriquecimiento emocional. A partir de ese momento empecé a interesarme y a leer en profundidad sobre el Sistema Amara Berri.

El Sistema Amara Berri, es un Sistema que se sale bastante de lo convencional, lo que hace que tengamos muchas veces reticencias, pero por otro lado, cuando conoces el Sistema ves que tiene una profundidad de valores y de detalles sobre la evolución de los niños que hace que veas que lo tienen todo pensado. El trabajo de la parte emocional, un gran nivel competencial y el desarrollo integral de los niños y niñas son la clave de este Sistema.

A todo esto, cuando nosotros decidimos traerlos a nuestro cole, también tenía claro que la mejor manera de estar involucrada en la educación de mis hijos y poder ayudar en las necesidades que pueda tener el cole era formar parte de la AFA.

La Asociación de Familias del Alumnado de nuestro cole es muy potente. Ofrecemos una gran variedad de actividades extraescolares. Nuestro punto fuertes es la buena relación que tenemos entre los miembros de la AFA, hacemos un buen trabajo en equipo porque tenemos claro que nos une un mismo objetivo, ofrecer el máximo de oportunidades para el crecimiento personal y académico de nuestros hijos. Otro aspecto a destacar como asociación es la buena relación con la dirección del cole. Es una dirección abierta al diálogo y ante cualquier duda de los padres ofrece soluciones. Como AFA intentamos estar al día a día con todo lo que pasa en el cole y la clave está en mantener una comunicación directa con la dirección, la cual da respuesta a todas las dudas que las familias nos envía.

Sinceramente, creo que la decisión de apostar por el colegio Mas Clariana para nuestros hijos fue un gran acierto.

Nuestro objetivo es que entre todos, padres y personal docente, hagamos que los niños sean felices, que vayan creciendo con grandes valores como personas y con un gran nivel de conocimientos que les ayude a poder enfrentarse a los siguientes retos de la vida.

Azahara

Encara recordo perfectament el primer dia que vaig realitzar la reunió de seguiment a una estudiant en pràctiques a l’Escola Mas Clariana una visita única, especial y colpidora.
L’entrada de l’escola t’invita a descobrir un món d’emocions, la sorpresade veure els alumnes indagar, fer recerca i desgranar informació a la biblioteca de l’entrada et van rebuda, seguidament les aules d’educació infantil, uns entorns que són “cuines d’aprenentatge vivencial” que et provoquen curiositat, en aquest escenariels més menuts es troben submergits en l’aprenentatge més puri natural. Seguidament, l’il·lusió ialegria colpegen mostrant-te els diferents entorns de l’alumnat de primària, les “cuines d’experimentació i exploració”, entorns diversos on l’alumnat explora, contrasta, investiga, indaga, desafia o deixa brollar la seva pròpia creativitat.
Uns entorns que promouen les habilitats personals de l’alumnat, atenent de forma òptima i multidimensional les necessitats de tots i cadascun dels alumnes, possibilitantel desenvolupament integral en totes les seves dimensions, respectant el propi ritme de cada alumne.
La sensació final et fa conscient de la magnitud d’un projecte educatiu amb ànima, un conjunt d’emocions a flor de pell gràcies a l’esforç, constància i dedicació d’un equip sorprenent id’un escenari educatiu impressionant. Poder viure aquesta experiència educativa que respecta l’aprenentatge de forma holística es gràcies a totes la comunitat que conformen l’Escola Mas Clariana.

EL PROJECTE EDUCATIU DE LA VOSTRA ESCOLA FONAMENTAT AMB EL SISTEMA AMARI BERRI ES REALMENTEXCEL·LENT, AUTÈNTIC I SORPRENENT.

Olga Marsal Sendra


La meva història amb l’Escola Mas Clariana va començar al 2017. Aleshores, estava a l’últim curs de la universitat i apunt d’iniciar la darrera estada com a mestra practicant. Jo ja havia sentit parlar del Sistema Amara Berri, però encara no havia pogut viure-ho de primera mà. No m’ho vaig pensar i vaig decidir apostar per aquesta opció.

El primer contacte em va fer tenir els ulls com a plats, observant l’ambient que es respirava. Només en entrar, vaig veure un espai on l’alumnat treballava autònomament cercant i analitzant la informació, la mediateca. A infantil, em va cridar l’atenció l’organització de les aules, totalment acollidora pels més menuts i menudes (fins i tot, amb una impremta i una tenda molt realista!), així com l’atenció de les mestres, en un clima flexible amb els interessos i capacitats dels infants. A primària, on vaig passar la gran majoria de l’estada, vaig quedar sorpresa amb l’especialització de les aules i els/les mestres, realment cada aula, amb els seus contextos, et transportava a cada àrea d’aprenentatge. Si un nen/a tenia alguna dificultat, no només sabia que podia comptar amb la docent, sinó, sempre hi havia algun company/a disposat a ajudar. També,si era jo la que tenia algun dubte sobre el funcionament dels contextos, l’alumnat amb el seu mètode de treball, era totalment conscient de com aprenia i sobretot, per a què ho feia.
I és que, aquesta experiència em va ajudar a veure que el per a què és la clau del canvi educatiu. Els nens/es ja tenen les seves pròpies motivacions, però nosaltres, hem de saber escoltar-les. Tal com diu el logo del sistema (educar la ment amb el cor), en aquesta escola, els nens i les nenes s’emocionen aprenent, com per exemple, quan fan el seu programa de ràdio o televisió i entrevisten als seus companys/es a l’aula de mitjans de comunicació. Aquesta experiència com a practicant va finalitzar però el canvi de mirada que em va causar, va seguir en mi.

I ara, ve la meva part preferida d’aquesta bonica història. Aquest curs, el setembre de 2021, vaig tornar a aterrar en aquesta realitat, però aquesta vegada, com a mestra d’infantil, tutora de P4A. Des d’aquest nou inici, no hi ha dia que no m’emocioni i que no vegi als alumnes fer-ho: quan preparen una obra de teatre que realment representen, quan aboquen les seves vivències viscudes o somiades a la caseta, quan deixen anar la seva creativitat a la pintura i fan creacions que mai podria haver programat o imaginat i quan, cada dia, em pregunten, amb ulls d’il·lusió: Susanna, ara toca contextos? 🙂

Aquest Sistema em permet saber que cada nen/a pot progressar dins del seu caminet únic i que la clau és poder ajudar-los, escoltar-los, observar-los i sobretot, acompanyar-los perquèpuguin ser la millor versió d’ells mateixos.

Susanna Nuñez

Hola, sóc la Martina Monje, vaig venir a l’escola quan tenia tres anys. Estic molt contenta del Sistema Amara Berri i de com funciona. També estic segura de que amb aquest mètode de treball m’han preparat per anar a l’institut, ja que des de petita m’han ensenyat a ser autònoma i autosuficient. Sempre agrairé a l’escola per l’educació que m’han donat i la preparació pel futur que m’han proporcionat.

A l’escola treballem per grups i entre nosaltres ens ajudem. A les classes treballem per contextos en els que treballem els diferents continguts de cada àrea. A vegades, els grans de la classe ajuden als petits i a l'inversa també. Tota ajuda és ben rebuda i a més repassem el que hem après.
Quan acabi el curs de 6è trobaré a faltar l’escola però gràcies a les professores i als professors que he tingut al llarg del meu pas per l’Escola Mas Clariana puc estar ben segura de que estic preparada pel futur i per la vida fora de l’escola.

Martina Monje

Hola, em dic Nora Barriola, tinc 12 anys i estic cursant 6è de primària.

Porto en aquesta escola tota la meva infància, per això l’estimo molt. L’estimo perquè en aquesta escola es segueix el Sistema Amara Berri. Un Sistema d’aprenentatge que consisteix en distribuir l’aula en 4 contextos en els que treballem aspectes i metodologies diferents. Aquest Sistema ens ajuda a aprendre moltes coses interessants i també ens prepara per aplicar tot el que aprenem en el nostre dia a dia. Un altre aspecte important a destacar és que aprenem a treballar i col·laborar amb altres companys.

Tinc records molt bonics d’aquesta escola i no m’agrada pensar que aquest juny hauré que dir adéu a aquesta època que mai oblidaré ja que acabaré 6è i aniré a l’Institut.

Són tants els bons moments viscuts que m’emporto... les festes de Halloween, carnaval, la castanyada…
Mai oblidaré aquesta escola perquè gràcies a ella tinc els amics que tinc ara, tots els coneixements que he aprés i molts bonics moments.

Nora Barriola

Después de un recorrido de varias experiencias en otros centros, decidimos tomar la decisión de escolarizar a nuestros hijos en este centro público. Ha sido la decisión más acertada que hemos tomado. Sólo podemos decir cosas positivas, desde un primer momento el trato recibido por el equipo directivo, la maestra de educación especial y el profesorado ha sido exquisito, cercano y transparente.

Se preocupan y se involucran con sus alumnos tanto a nivel académico como emocional. Esto último es importante para nosotros porque fomentar su equilibrio emocional-académico ha comportado que se sientan cómodos en su entorno escolar y disfruten aprendiendo.

Es una escuela abierta y dinámica su modelo pedagógico está basado en el Sistema Amara Berri, modelo muy distinto al que estábamos acostumbrados. Se trata de un modelo que despierta la curiosidad por aprender fomentando su autonomía individual además de respetar sus propios ritmos de aprendizaje. Estamos encantados con la escuela, ellos están felices y contentos con el cambio y nosotros también.

Sonia Vivas y Daniel Martí